Col·leccions de Voliana Edicions

Entrevol (assaig), Voliac (narrativa) Voliac. Retorn al sol (ciència-ficció), Memòria, Voliac Poesia (poesia)

dijous, 16 d’octubre de 2014

Verba, non facta. 99 contes intangibles, de David Vila i Ros



 Verba, non facta. 99 contes intangibles, de David Vila i Ros.

En el pròleg, Enric Larreula escriu:

El llibre que teniu a les mans és un llibre de contes curts.
És cert, com diu l’autor en el pròleg, que el conte és un gènere literari poc valorat, i en canvi crec que és un dels gèneres més difícils que hem inventat. Perquè escriure curt pot ser molt més difícil que escriure llarg. I per proposar idees complexes, arguments densos, i històries completes, utilitzant molt poques paraules, s’han de tenir moltes idees, molts arguments, moltes històries i alhora conèixer moltíssimes paraules. Valgui a tall d’exemple el conte intitulat Amor lliure: “Estima’m! –li ordenà. I l’amor s’esvaí.”Es poden dir més coses amb menys paraules?, oi que no?
Aquestes gotetes literàries d’en David posen en evidència la percepció intensa que ell té de la vida, el seu compromís amb la llengua i amb els temps que li toca viure, i en general amb les coses que el meravellen, que el sorprenen, que el diverteixen, o que no entén, o l’indignen. Potser perquè quan una persona escriu, en realitat s’escriu.
I són tan llamineres de llegir, que talment com quan menges una fruita petita que t’agradi molt, com les cireres, que vas agafant i agafant de la plata com aquell que res, i penses va, una altra i prou, per una més no em farà mal, i acabes que te les fots totes, doncs igualment passa amb aquests contes, com que són tan curts, divertits i sorprenents, quan comences a llegir-ne no trobes el moment de deixar de fer-ho, i penses va, un altre conte i prou... I al final, tot i que creies que el llibre et duraria dos o tres dies, te l’acabes d’una tirada, perquè hi quedes enganxat i no trobes la manera de deixar de llegir.
I en canvi, llegir-los tots seguits i de pressa no crec que sigui el més recomanable, al contrari, crec que els contes d’en David s’han de llegir i rellegir a poc a poc, perquè tal com ja he dit, sovint en la brevetat de la seva estructura s’hi amaga una idea densa i contundent, potser irònica, potser absurda, potser poètica, potser filosòfica, i sempre intel·ligent, que cal copsar i assaborir lentament, tal com s’assaboreixen les coses exquisides i difícils de trobar.
Que us hi divertiu tant com m’hi he divertit jo.
Enric Larreula Vidal

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada