Col·leccions de Voliana Edicions

Entrevol (assaig), Voliac (narrativa) Voliac. Retorn al sol (ciència-ficció), Memòria, Voliac Poesia (poesia)

dimarts, 4 de novembre de 2014

Rosa Vergés parla de Temp(teig)s de Lali Ribera




Paraules de Rosa Vergés sobre el poemari Temp(teig)s de Lali Ribera

Lali Ribera ens ofereix un poemari deliciós. Potser deliciós vol dir dolç, però si seguim lexemple de la pròpia autora, la paraula desvetlla alhora el fons amarg del llibre amb lestil duna comèdia negra. Tal vegada perquè reflecteix dures experiències amb humor. Com a cineasta, visc en un món dimatges i la lectura de poesia és una font dinspiració enriquidora. Temp(teig)s és un llibre molt visual.


La coberta ja és tota una declaració dintencions. Concentra en una sola imatge la pel·lícula que lautora projecta en la pantalla del paper en blanc. Amb la imatge daquests parèntesis, formada per dues xemeneies, expulsa amunt el fum eteri duns poemes que surten dun túnel dexperiències difícils. Inspeccionen, com a periscopis, les profunditats dun mon submarí vital, i funcionen com les òptiques duna càmera. És el punt de vista duna mirada àmplia i molt oberta, que sadreça a linfinit, al blau del cel. 

Lali, a Vilassar de Mar


Si els ulls són les finestres de la ment, lescriptora els té ben oberts. Uns ulls que copsen en cada motiu el retrat valent dun estat d’ànim. Amb l’ús de parèntesis focalitza el primer pla i troba un segon significat al que ja ha expressat en pla general. Lencavalcament de les paraules, leditatge minuciós, les sobreimpressions i els fosos de cada poema, tenen molt de cinematogràfic.

A l'Ateneu Barcelonès, amb Oriol Izquierdo


Palau i Fabre considerava que els poetes escriuen amb sinceritat i que no poden amagar el que senten. Segons ell, Salvat Papasseit havia tingut problemes, quan la seva dona va notar que els seus poemes havien canviat i parlaven molt damor. Lali Ribera es mostra ben nua, per més que disfressi les paraules i les faci actuar més enllà del seu significat. Les seves escenes satreveixen a combinar el més quotidià amb el més sublim, i provoquen sensacions agredolces. Crea una dramatúrgia a les pàgines del llibre, de manera que les paraules esdevenen personatges formats per lletres que prenen vida en la lectura. Camuflades, canvien de sentit segons lescena que els toqui interpretar:
A la lluna la fa dormir al llit i els sentiments es conserven en fred al congelador. Descriu de manera diàfana com es guarda totes les estrelles del cel a la butxaca. Oblida el seu nom al rebedor i ens permet visualitzar tres roses damunt la taula de lenyor. Sarrauleix sota la manta de la memòria i parla a la seva mare, acceptant la caducitat del iogurt. Per ella la pell és tendra i la memòria sarruga. Una teranyina sosté les lletres del seu nom. Tanca els ulls i apama el silenci a les palpentes. En un clarobscur, baixa al terrat i avança enrere. 

A Buc de llibres de Mataró, amb Marta Pera


Paraula a paraula, fotograma a fotograma, la poeta teixeix constel·lacions de lletres estrellades, al so de les onades del mar, com a banda sonora interior.
Transmet instants de goig i de ràbia, denyor i de memòria a cada poema. En el seu tempteig, obre una capseta màgica plena de secrets que surten a la llum després de la foscor.

El ric imaginari condensat en aquests versos ofereix al lector instants molt vius i emocionals, on es reflecteix la naturalesa humana.
Aquest és, sens dubte, un llibre on emmirallar-se, i el millor regal per oferir a un amic. 

Rosa Vergés

A la Biblioteca Ernest Lluch de Vilassar de Mar, amb Rosa Vergés

1 comentari: