Paraules de Rosa Vergés sobre el poemari Temp(teig)s de Lali Ribera
Lali Ribera ens ofereix
un poemari deliciós. Potser deliciós vol dir dolç, però si
seguim l’exemple de la pròpia autora, la paraula
desvetlla alhora el fons amarg del llibre amb l’estil d’una comèdia
negra. Tal vegada perquè reflecteix dures experiències amb humor. Com a
cineasta, visc en un món d’imatges i la lectura de poesia és una
font d’inspiració enriquidora. Temp(teig)s és un llibre molt visual.
La coberta ja és tota
una declaració d’intencions. Concentra en una sola imatge la pel·lícula
que l’autora projecta en la pantalla del paper en blanc. Amb la imatge d’aquests
parèntesis, formada per dues xemeneies, expulsa amunt el fum eteri d’uns
poemes que surten d’un túnel d’experiències
difícils. Inspeccionen, com a periscopis, les profunditats d’un mon
submarí vital, i funcionen com les
òptiques d’una càmera. És el
punt de vista d’una mirada àmplia i molt oberta, que s’adreça a l’infinit,
al blau del cel.
Lali, a Vilassar de Mar |
Si els ulls són les
finestres de la ment, l’escriptora els té ben oberts. Uns ulls que
copsen en cada motiu el retrat valent d’un estat d’ànim.
Amb l’ús de parèntesis focalitza el primer pla i
troba un segon significat al que ja ha expressat en pla general. L’encavalcament
de les paraules, l’editatge minuciós, les sobreimpressions i
els fosos de cada poema, tenen molt de cinematogràfic.
A l'Ateneu Barcelonès, amb Oriol Izquierdo |
Palau i Fabre considerava
que els poetes escriuen amb sinceritat i que no poden amagar el que senten.
Segons ell, Salvat Papasseit havia tingut problemes, quan la seva dona va notar
que els seus poemes havien canviat i parlaven molt d’amor. Lali Ribera es
mostra ben nua, per més que disfressi les paraules i les faci actuar més enllà del
seu significat. Les seves escenes s’atreveixen a combinar el més
quotidià amb el més sublim, i provoquen sensacions
agredolces. Crea una dramatúrgia a les pàgines del llibre, de
manera que les paraules esdevenen personatges formats per lletres que prenen
vida en la lectura. Camuflades, canvien de sentit segons l’escena que els toqui
interpretar:
A la lluna la fa dormir
al llit i els sentiments es conserven en fred al congelador. Descriu de manera
diàfana com es guarda totes les estrelles del cel a la butxaca. Oblida el seu
nom al rebedor i ens permet visualitzar tres roses damunt la taula de l’enyor.
S’arrauleix sota la manta de la memòria i parla a la seva
mare, acceptant la caducitat del iogurt. Per ella la pell és tendra i la memòria s’arruga.
Una teranyina sosté les lletres del seu nom. Tanca els ulls i apama el
silenci a les palpentes. En un clarobscur, baixa al terrat i avança
enrere.
A Buc de llibres de Mataró, amb Marta Pera |
Paraula a paraula,
fotograma a fotograma, la poeta teixeix constel·lacions de lletres
estrellades, al so de les onades del mar, com a banda sonora interior.
Transmet instants de goig
i de ràbia, d’enyor i de memòria a cada poema. En el seu
tempteig, obre una capseta màgica plena de secrets que surten
a la llum després de la foscor.
El ric imaginari
condensat en aquests versos ofereix al lector instants molt vius i emocionals,
on es reflecteix la naturalesa humana.
Aquest és, sens
dubte, un llibre on emmirallar-se, i el millor regal per oferir a un amic.
Rosa Vergés
A la Biblioteca Ernest Lluch de Vilassar de Mar, amb Rosa Vergés |
paraules meravelloses de sentiments i certeses
ResponElimina