Miramelsmots ens presenta: V de bes

Escriure em salva. El diari digital del Vallès Oriental NacióGranollers.cat http://www.naciodigital.cat/naciogranollers/noticia/22297/escriure/em/salva  fa una interessant entrevista a la Núria Pujolàs, àlies Miramelsmots, autora de V de bes, misteriós títol editat per Voliana Edicions, amb 40 prologuistes; un recull de textos 2.0 a mig camí de la poesia i els jocs de mots d’una bellugadora de paraules, una poeta d’acció. A l’hora de decidir si Miramelsmots és poeta o no cal dir que ha estat guanyadora del premi de poesia Estabanell i Pahissa, convocat per Òmnium Cultural al Vallès Oriental. Per acabar-vos de decidir llegiu tranquil·lament V de bes.

Aquí us reproduïm només alguns fragments de l’article- entrevista esmentat:

“Cada dia penja un vers i una inspiració en forma de fotografia a Instagram. Té un perfil de Facebook que li serveix de camp de coneixement, ja sigui de persones, de talent o d’emocions.” (...) "La Miramelsmots va evolucionant cap a la frase i el joc de fotografia i paraula, que és on sóc ara". Diu que aquesta nova identitat no deixa de ser una provocació de cara al lector, perquè "la meva escriptura juga amb la seducció de la paraula, i la Núria Pujolàs potser no ho faria tant descaradament".

“Talment com si fos poeta, ara acaba de publicar V de bes (Voliana Edicions 2015), un llibre ple de versos que aviat seran escampats arreu –no en tingueu cap dubte–, teixint complicitats amb la gent que va trobant pel camí. Vols dir que no ets poeta? "Jo no puc definir el què faig", respon, encara convençuda i amb total sinceritat. "Jo dic que bellugo paraules, ni més ni menys: ni tinc l’ofici, ni la formació de poeta, ni m’he plantejat moure’m com a tal", diu. "Hi ha gent que juga al parxís, jo bellugo paraules". No sé si podré bellugar-la d’aquí, però la conversa es posa interessant. "Jo dic que aquest és un llibre d’escriptura 2.0, i ho és per la brevetat, perquè vaig a l’essència, perquè em valc de les xarxes per difondre-la i perquè és de consum instantani".

"Considero la poesia un ofici i justament per això crec que té molt de valor". Ella no es mourà d’aquí, simplement juga i sap com jugar. "El més bonic és que m’ho passo tant bé escrivint com promocionant el que faig", just el lloc on pot reunir tot allò que sap fer i que l’apassiona, la barreja del gaudi amb els mots i la seva faceta com a gestora cultural. Una bona prova d’això –que la Núria, la Pujolàs– és una gran comunicadora és la iniciativa que ha pogut portar a terme amb un extens i reeixit pròleg col·lectiu. I això la portarà a bellugar el llibre, a presentar-lo a Cadaqués, a Mallorca, a Centelles, entre molts d’altres llocs. "Tot plegat és una interacció que per a mi és molt enriquidora". I aquesta és una de les seves màximes divises: buscar un joc que sigui compartit, buscar una interacció "on tothom hi guanyi", perquè “la gestió cultural m’emociona tant com l’escriptura".

El 4 de març esteu convocats a la llibreria Ona de Gràcia.