Col·leccions de Voliana Edicions

Entrevol (assaig), Voliac (narrativa) Voliac. Retorn al sol (ciència-ficció), Memòria, Voliac Poesia (poesia)

divendres, 20 de novembre de 2015

100 caricatures del dibuixant Manuel Cuyàs al periòdic Mataró (1948-1953)

La col·lecció Memòria de Voliana Edicions s'enriqueix amb un llibre singular: 100 caricatures del dibuixant Manuel Cuyàs al periòdic Mataró (1948-1953) de Francesc Masriera.

“El fet d’aplegar cent caricatures que el mestre Manuel Cuyàs i Duran (1922-2005) va fer al periòdic
Mataró, dels anys 1948 al 1953, m’ha servit per adonar-me, encara més, de l’excel·lència de
 l’artista -dibuixant prolífic i de molta categoria- i de la seva actuació ciutadana en uns anys que 
mantenir la torxa de la convicció cívica i catalana no gaudia de la llum pública oficial, ni estava a 
primer pla de les disposicions institucionals. Més aviat tot tenia una pàtina de boira forana que
 comportava avançar amb precaució, dissimul i aprofitar les possibilitats i les circumstàncies
 per donar constància de l’existència d’una catalanitat que no s’havia extingit, malgrat la cruel
 patacada de la guerra i la perseverança dels vencedors per esborrar tot el que els feia nosa. (...)
Manuel Cuyàs i Duran va morir el 29 de juliol de 2005, fa deu anys. Recordar-lo m’ha semblat adient
 i positiu, fer memòria retrospectiva de la ciutat mitjançant les seves caricatures ho considero
 una bona aportació i recuperar la figura del gran dibuixant ho he entès com un deure. He dividit el
 treball en dues parts, m’ha semblat adient fer-ho per dues raons: a l’entrada de la dècada 
dels anys cinquanta la vida cultural començava a aportar nous aires, més genuïns, i la ciutadania li 
agafava el pols i, per altra part, considero molt adient fer un incís per resituar el dibuixant Cuyàs en
 l’inici de la seva nova formulació familiar i consolidació professional.   

Manuel Cuyàs i Duran, al seu estudi. Foto: Manuel Cuyàs, fill.

              Les caricatures que es presenten en aquest treball són tot un exponent del seu bon fer i, 
alhora, una mena de crònica de les coses que passaven en aquells anys a Mataró. No totes, unes
 perquè no hi ha la caricatura del personatge implicat, i unes altres perquè restaven marginades
 des del primer moment. Hi ha en aquest treball tres fòcus d’atenció: el primer i fonamental les 
caricatures del mestre, el segon el periòdic que en facilità la divulgació i, en tercer lloc, el record
 i la visió d’aquells moments que vaig viure”                                      
                                                                                          Del pròleg de Francesc Masriera




Em plau prologar el llibre per dos motius:  l’un per l’afecte i cordial amistat que em professa el seu
 autor i  l’altre  per l’admiració que sempre he tingut per l’art del meu mestre de dibuix Manuel Cuyàs.

La virtut  excepcional dels retrats, d’aquestes caricatures, és el batec de vida que Cuyàs sap donar
 amb uns simples traços de ploma, sintetitzant conceptes que  conserven tots els trets
 imprescindibles. Tot un prodigi de facilitat i d’exactitud dels personatges. Recordo la del senyor 
Bellalta, Esteve Albert (dit Esteban al Periódico), l’alcalde Cabot, Josep Reniu  i  la Roser Subirà 
al  Teatre Monumental entrevistada per Lluís Comeron.

En tornar-les a veure em produeixen una complaent nostàlgia. Cuyàs, potser engrescat per les 
caricatures del periòdic, un any per la Fira, a la paret de la Sala Cabanyes, voltat de l’exposició de 
flors, va  muntar una paradeta amb un tinter, una ploma, el bloc de dibuix i una capsa d’aquarel·les 
disposat a fer caricatures. Vestit  elegantment de blanc, capell  inclòs, va provocar una cua que no
 s’acabava mai seduïda per les seves caricatures  i  una  personalitat  irrepetible.

De noi descobreixes la vida, qualsevol motiu et revela una curiositat desconeguda. El que vius, en 
aquella edat, sembla  d’absoluta  normalitat encara que sigui  incoherent. Així, quan  a  
can Cuyàs, quedàvem  a les fosques per culpa de les restriccions elèctriques, apareixia la senyora 
Angelina, la mare del mestre, col·locant espelmes a cada taula de dibuix. El que per molts 
era una pertorbació, en deien popularment una cabronada, a mi em divertia.

Masriera, potser més seriós, més formal, no ho sé  perquè no el coneixia, però segur que feia el 
propi de l’edat. Jo el veig amb uns ulls de noi, en el seu  incipient sentit de l’observació descobrir
 el  món amb una  inquietud cultural que no ha defallit, que ara en la seva maduresa, en la lectura 
d’aquestes entrevistes, ens clarifica  la situació de l’ambient de la ciutat d’un temps que ell 
també  n’era  protagonista.

Masriera, ha publicat dues biografies, de Joan Layret  i de Jordi Arenes, com alguns opuscles de 
matèries relacionades amb l’art i l’excursionisme. Va dirigir durant  uns anys  la magnífica
revista d’excursionisme Cingles. Tota la seva producció literària està marcada per l’honestedat, 
per la més rígida seriositat documental, per l’objectiva observació històrica. D’aquí el meu
reconeixement a Masriera. En llegir els comentaris de cada entrevistat  i l’anàlisi  de la situació 
política que en fa, vaig comentar-li, amb tota modèstia, que portaven poc  verí, que la crítica
 era massa benigna. Aquesta opinió és del tot desencertada perquè el seu tarannà, la seva
 personalitat  tan serena, tan sòlida, afegida a la concepció condescendent  que té de la vida és 
el reflex del seu invariable caràcter, sense vernissos ni  fal·làcies. Masriera és home de 
motxilla i cames fortes, conqueridor de cims i descobridor d’horitzons. Dels seus horitzons 
que l’han fet  estimar sense fissures el seu país. La ciutat, el país -Mataró i Catalunya-, els porta a
 l’ànima. De noi va despertar-se-li  la inquietud que l’ha portat ser un notori observador, un crític 
objectiu de la realitat que vivim els catalans.

En llegir les pàgines que segueixen el lector que hagi viscut aquell temps rememorarà  els seus
 records; qui no, obtindrà una informació acompanyada d’uns comentaris equitatius, racionals, 
mancats de sectarisme, escrits amb un llenguatge obert, planer, que fa honor al seu autor,
 diria que “contagiats” també pel caràcter de les caricatures de Cuyàs que són un autèntic 
testimoni de les facècies dels nostres ciutadans en el seu espai.

Masriera que és un bon coneixedor del dibuix, l’ha practicat  i  valorat, en fer aquest  llibre, de  les 
excel·lents caricatures de Cuyàs.

No tinc cap dubte que Masriera s’ha divertit en escriure el llibre, com també pressento es 
divertia Cuyàs dibuixant les caricatures i la colla d’abnegats mataronins obsessionats en donar 
testimoni de la ciutat en un ambient més aviat deslluït però perfectament adient per practicar l’heroi.”


                                                                                 Del pròleg de  Manuel Cusachs i Xivillé

·       1 de desembre: Presentem el llibre “100 caricatures del dibuixant Manuel Cuyàs i Duran al periòdic Mataró (1948-1953)”
a Can Palauet de Mataró.
Parlaran Manuel Cusachs, Manuel Cuyàs i Francesc Masriera, autor. A les 19h.

El llibre ha rebut el suport de l’Ajuntament de Mataró.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada