“El fet d’aplegar cent
caricatures que el mestre Manuel Cuyàs i
Duran (1922-2005) va fer al periòdic
Mataró, dels anys 1948 al 1953, m’ha
servit per adonar-me, encara més, de l’excel·lència de
l’artista -dibuixant
prolífic i de molta categoria- i de la seva actuació ciutadana en uns anys que
mantenir la torxa de la convicció cívica i catalana no gaudia de la llum
pública oficial, ni estava a
primer pla de les disposicions institucionals. Més
aviat tot tenia una pàtina de boira forana que
comportava avançar amb
precaució, dissimul i aprofitar les possibilitats i les circumstàncies
per
donar constància de l’existència d’una catalanitat que no s’havia extingit,
malgrat la cruel
patacada de la guerra i la perseverança dels vencedors per
esborrar tot el que els feia nosa. (...)
Manuel Cuyàs i Duran va morir el
29 de juliol de 2005, fa deu anys. Recordar-lo m’ha semblat adient
i positiu,
fer memòria retrospectiva de la ciutat mitjançant les seves caricatures ho
considero
una bona aportació i recuperar la figura del gran dibuixant ho he
entès com un deure. He dividit el
treball en dues parts, m’ha semblat adient
fer-ho per dues raons: a l’entrada de la dècada
dels anys cinquanta la vida
cultural començava a aportar nous aires, més genuïns, i la ciutadania li
agafava el pols i, per altra part, considero molt adient fer un incís per
resituar el dibuixant Cuyàs en
l’inici de la seva nova formulació familiar i
consolidació professional.
 |
| Manuel Cuyàs i Duran, al seu estudi. Foto: Manuel Cuyàs, fill. |
Les
caricatures que es presenten en aquest treball són tot un exponent del seu bon
fer i,
alhora, una mena de crònica de les coses que passaven en aquells anys a
Mataró. No totes, unes
perquè no hi ha la caricatura del personatge implicat, i
unes altres perquè restaven marginades
des del primer moment. Hi ha en aquest
treball tres fòcus d’atenció: el primer i fonamental les
caricatures del
mestre, el segon el periòdic que en facilità la divulgació i, en tercer lloc,
el record
i la visió d’aquells moments que vaig viure”
Del
pròleg de Francesc Masriera
 |
“Em
plau prologar el llibre per dos
motius: l’un per l’afecte i cordial
amistat que em professa el seu
autor i
l’altre per l’admiració que
sempre he tingut per l’art del meu mestre de dibuix Manuel Cuyàs.
La virtut excepcional dels retrats, d’aquestes
caricatures, és el batec de vida que Cuyàs sap donar
amb uns simples traços de
ploma, sintetitzant conceptes que
conserven tots els trets
imprescindibles. Tot un prodigi de facilitat i
d’exactitud dels personatges. Recordo la del senyor
Bellalta, Esteve Albert (dit Esteban al Periódico), l’alcalde Cabot, Josep
Reniu i
la Roser Subirà
al
Teatre Monumental entrevistada per Lluís Comeron.
En tornar-les a
veure em produeixen una complaent nostàlgia. Cuyàs, potser engrescat per les
caricatures del periòdic, un any per la
Fira , a la paret de la Sala Cabanyes ,
voltat de l’exposició de
flors, va
muntar una paradeta amb un tinter, una ploma, el bloc de dibuix i una
capsa d’aquarel·les
disposat a fer caricatures. Vestit elegantment de blanc, capell inclòs, va provocar una cua que no
s’acabava
mai seduïda per les seves caricatures i una
personalitat irrepetible.
De noi descobreixes
la vida, qualsevol motiu et revela una curiositat desconeguda. El que vius, en
aquella edat, sembla d’absoluta normalitat encara que sigui incoherent. Així, quan a
can
Cuyàs, quedàvem a les fosques per culpa
de les restriccions elèctriques, apareixia la senyora
Angelina, la mare del
mestre, col·locant espelmes a cada taula de dibuix. El que per molts
era una
pertorbació, en deien popularment una cabronada, a mi em divertia.
Masriera, potser
més seriós, més formal, no ho sé perquè
no el coneixia, però segur que feia el
propi de l’edat. Jo el veig amb uns ulls
de noi, en el seu incipient sentit de
l’observació descobrir
el món amb
una inquietud cultural que no ha
defallit, que ara en la seva maduresa, en la lectura
d’aquestes entrevistes,
ens clarifica la situació de l’ambient
de la ciutat d’un temps que ell
també
n’era protagonista.
Masriera, ha
publicat dues biografies, de Joan Layret
i de Jordi Arenes, com alguns opuscles de
matèries relacionades amb l’art i
l’excursionisme. Va dirigir durant uns
anys la magnífica
revista
d’excursionisme Cingles. Tota la seva
producció literària està marcada per l’honestedat,
per la més rígida seriositat
documental, per l’objectiva observació històrica. D’aquí el meu
reconeixement a
Masriera. En llegir els comentaris de cada entrevistat i l’anàlisi
de la situació
política que en fa, vaig comentar-li, amb tota modèstia,
que portaven poc verí, que la crítica
era massa benigna. Aquesta opinió és del tot desencertada perquè el seu
tarannà, la seva
personalitat tan
serena, tan sòlida,
afegida a la concepció condescendent que
té de la vida és
el reflex del seu invariable caràcter, sense vernissos ni fal·làcies. Masriera és home de
motxilla i
cames fortes, conqueridor de cims i descobridor d’horitzons. Dels seus
horitzons
que l’han fet estimar sense
fissures el seu país. La ciutat, el país -Mataró i Catalunya-, els porta a
l’ànima. De noi va despertar-se-li la
inquietud que l’ha portat ser un notori observador, un crític
objectiu de la
realitat que vivim els catalans.
En llegir les
pàgines que segueixen el lector que hagi viscut aquell temps rememorarà els seus
records; qui no, obtindrà una
informació acompanyada d’uns comentaris equitatius, racionals,
mancats de
sectarisme, escrits amb un llenguatge obert, planer, que fa honor al seu autor,
diria que “contagiats” també pel caràcter de les caricatures de Cuyàs que són
un autèntic
testimoni de les facècies dels nostres ciutadans en el seu espai.
Masriera que és un
bon coneixedor del dibuix, l’ha practicat
i valorat, en fer aquest llibre, de
les
excel·lents caricatures de Cuyàs.
No tinc cap dubte
que Masriera s’ha divertit en escriure el llibre, com també pressento es
divertia Cuyàs dibuixant les caricatures i la colla d’abnegats mataronins
obsessionats en donar
testimoni de la ciutat en un ambient més aviat deslluït
però perfectament adient per practicar l’heroi.”
Del pròleg de Manuel Cusachs i Xivillé
·
1 de
desembre: Presentem el
llibre “100 caricatures del dibuixant Manuel Cuyàs i Duran al periòdic Mataró
(1948-1953)”
a Can Palauet de Mataró.
Parlaran Manuel Cusachs, Manuel
Cuyàs i Francesc Masriera, autor. A les 19h.
El llibre ha rebut el suport de l’Ajuntament de Mataró.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada