 |
| L'actor Jaume Pla |
«El protagonista d’Abans que pugi el teló és un actor que
es troba en el darrer tram de la seva vida, una mena d’heroi romàntic que veu
com el món canvia a una velocitat que ell ja no pot seguir. El teatre, el seu
món particular i estimat, també ha canviat i ja només les sales públiques poden
assumir els costos de representar obres de Shakespeare, de Molière o de
Txèkhov, farcides de personatges, amb actors i actrius professionals. El
minimalisme s’imposa i la magnanimitat de l’espectador hi fa la resta. Fill
d’un altre temps, per bé que ben aferrat al present, el nostre heroi enyora
aquelles grans escenografies que reproduïen una llar familiar o una estació de
tren fins al més mínim detall i aquell gran teló que, en alçar-se, ens
introduïa en un petit univers de conflictes humans i que una o dues hores
després baixava majestuós per rescatar-nos de l’encanteri.
 |
| Víctor Alexandre |
Ara
l’heroi està sol al seu camerino esperant que arribi el moment de sortir a
escena i viu la nit més difícil de la seva vida, la nit en què s’ha d’acomiadar
dels escenaris i dir adéu per sempre als personatges que ha interpretat al
llarg de més de seixanta anys. No és, doncs, una nit d’estrena com les altres,
és la nit de l’última estrena, és la nit de l’última obra d’un gran actor, una
nit de pànic escènic, de nervis a flor de pell, d’emocions intenses, de
moments, de records i de sensacions inoblidables... És la nit d’estrena d’una
obra que homenatja l’ofici d’actor contra l’estigma social que l’acompanya i és
també un cant d’amor apassionat al teatre i a tots els qui el fan possible.» (De la introducció de Víctor
Alexandre)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada