Col·leccions de Voliana Edicions

Entrevol (assaig), Voliac (narrativa) Voliac. Retorn al sol (ciència-ficció), Memòria, Voliac Poesia (poesia)

diumenge, 13 de desembre de 2015

Primera Ruta literària "Glopades de riu"

Dissabte 19 de desembre de 2015, el llibre Glopades de riu de Gemma Pellissa visita per primera vegada el poble que el va inspirar.


L’autora escriu:
Tivenys és el lloc on vaig créixer, on vaig passar tota la infància fins als tretze anys i on vaig seguir tornant cada cap de setmana fins que vaig començar la universitat. Encara avui és el meu lloc de retorn després d’un viatge llarg.
Al llibre hi parlo d’històries, de temes que em van impactar i han acabat adquirint un sentit per a mi que va més enllà de l’anècdota i que volia compartir amb els lectors. Es pot llegir com un relat introspectiu (malgrat que no sigui autobiogràfic), com una radiografia de les emocions que he sentit a través de la vida, la pròpia i la dels altres, o de la literatura. Per això l’espai que embolcalla aquests relats, a simple vista independents, havia de permetre’m crear un univers intimista, de caràcter líric, com el propi recull. He parlat altres vegades de la intenció que perseguia a l’hora de configurar aquest món tancat, que ofega i que alhora dóna a llum personatges singulars en una narració coral. Volia convertir un poble que existeix a la realitat i, sobretot, dins meu, (potser de forma mitificada, però en cap cas idealitzada) en literatura.
Per aquest motiu vaig escriure sobre personatges ordinaris, en el sentit que no evoquen fets excepcionals, sinó aquells detalls transcendents que, paradoxalment, a la llarga, tendim a oblidar: la tarda que vam deixar de jugar amb el germà menut perquè ja érem massa grans; aquell ball en què, per vergonya, no vam tenir l’atreviment de sortir a la pista o la il·lusió que sentíem quan s’instal·lava una fira al poble. Records, imatges, un bagatge intangible, però valuós per a l’adult que ara som. Al costat d’aquests personatges, n’hi ha d’altres amb un rerefons fantàstic que apel·len a l’imaginari col·lectiu i a la dimensió mítica: un cocodril a l’Ebre, l’esperit d’una anciana que va perdre el fill a la guerra, una dona d’aigua a la cerca del nebot. Aquests materials no s’han creat sols, sinó que tenen arrels en la tradició literària.


            La crítica ha destacat, molt encertadament, el protagonisme del riu que, tot i que no té nom al llibre, s’ha identificat amb l’Ebre. Però no només el riu forma part de la geografia real, no imaginada, que ens pertany a tots. Darrere de cadascuna de les històries hi ha un espai que jo visualitzava nítidament mentre les escrivia, encara que les descripcions explícites tinguin poc pes al recull. Amb aquesta primera ruta literària a Tivenys pretenc acostar els lectors als escenaris concrets (alguns ja inexistents, com l’espai on era l’escola vella del poble, que ara ocupa el recinte firal) que recorren, refugien i atrapen els protagonistes de Glopades de riu de la mateixa manera que em van xiuxiuejar a mi les seues històries.
D’aquesta manera, ens trobarem a les quatre de la tarda davant de la Pastisseria La Fornera, a la carretera principal de Tivenys, per recórrer alguns dels indrets del llibre, rellegir-ne fragments representatius i comentar-ne la gènesi o la rellevància en el conjunt del recull. Igual que proposa la lectura ordenada dels contes, la ruta literària ha estat pensada com una introducció, a poc a poc, a l’univers del llibre fins a la passejada al parc. Així, els lectors traçaran paral·lelismes nous entre les narracions. A partir d’aquí, ens centrarem en un dels relats del recull, que jo en considero el punt àlgid, amb més tensió dramàtica. Es tracta de “El campanar”. Estic convençuda que la relectura dels passatges que n’he seleccionat permetrà descobrir una nova dimensió del conte. Des del parc, els participants tindran l’ocasió de resseguir els passos de Maria els tres darrers dies abans de morir, com si formessin part d’una processó (o d’un Via Crucis) no religiosa d’un relat en el qual aquest element és molt present (d’això encara no se n’ha parlat gaire). Aquesta segona part de la ruta, des del parc, on Maria veu l’agressor, fins al campanar, permet representar físicament l’ascens del personatge just abans de la caiguda, un cop s’ha adonat que no és possible escapar-se voleiant per damunt de les teulades com si fos un llençol blanc que s’enlaira amb el vent.
            Aquest serà el final de la ruta, que està previst que duri aproximadament una hora i un quart, tot i que he preparat un plànol perquè els visitants s’allarguin a l’assut i a altres indrets en els quals s’ambienten les històries, però que la primera ruta no inclou. Acabarem l’activitat a la Pastisseria La Fornera, on tindrà lloc la tertúlia sobre el llibre amb els assistents. Les dues activitats són obertes a tothom. Us hi esperem.

Gemma Pellissa Prades

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada