J.Daniel Bezsonoff i X.Ferré parlen del Diccionari Essencial Esteve Albert

2 articles sobre el Diccionari Essencial Esteve Albert

Acomiadem el 2015 amb 2 articles sobre el Diccionari Essencial Esteve Albert.

Paraules de Joan Daniel Bezsonoff a El Temps 1/12/2015 parlant del Diccionari Essencial Esteve Albert:

"Els anys passen. Ens deixen companys que no hauran pogut veure la terra promesa ara que comencem a albirar-ne els primers pujols. Pensi en el patriota Josep Coloma i Fontcuberta, el lexicògraf Lluís Marquet i Ferigle, l’historiador i crític Miquel Porter i Moix, l’Arístides de la Sénia amic dels meus vint anys i tants més... Esteve Albert (Dosrius 1914-Andorra la Vella 1995) era l’un d’ells. En un diccionari emocionant i apassionant, l'editor maresmenc Jordi Solé i Camardons, lluitador incansable, l'homenatja. Un llibre molt àgil, amè perquè en comptes d'una biografia convencional, es presenta com un diccionari. Un veritable diccionari amb entrades on el lector es pot esbargir saltant d’una referència a l’altra. 

Al Centre de Lectura de Reus

A través d’aquesta obra pietosa es dibuixa la personalitat d’un gran català, d’un home que va lluitar tota la seva vida amb tota la seva energia. Exiliat de l’interior a Andorra, Albert s’enamora de la seva parla. “El llenguatge dels andorrans incontaminats és un llenguatge magnífic, net, pur, rutilant, com ho era els segles X i XI (...) Demés, usen uns mots d’una estricta llatinitat com pauca, capitar, exoït, posobra, etc.” (pàg.165).

A la presentació de Vilaweb

D’Andorra estant, Esteve Albert va actuar en totes les terres catalanes. A la Catalunya del Nord, va contribuir a mantenir viva la flama de l’esperança. També es va allistar al Cercle d’Agermanament Occità Català per ajudar els nostres germans occitans (...) M’agrada particularment que, més enllà de la política, Esteve Albert hagi estat l’amic de Josep Maria de Porcioles i Colomer, alcalde franquista de Barcelona (...) Profundament cristià, Esteve Albert era catòlic, creient i practicant. “Va estudiar al Seminari, tot i que en va sortir aviat sense fer-se capellà (...) Durant la guerra civil va salvar molts creients i religiosos del perill de ser assassinats pels incontrolats” (pàg.239). Sense oblidar mai l’home i la pàtria catalana, Esteve Albert posava Déu al cor de la seva vida. Era un cristià autèntic, modern, obert a tots els vents de la religiositat, a la misèria moral dels homes privats de la llum divina. Esteve Albert m’apareix com un catòlic lúcid, conscient que els capellans són sants perquè l’Església procedeix de l’Evangeli i pecadors per la seva humanitat.

Folklorista apassionat, col·leccionista de paraules, somniador sublim, Esteve Albert és una personalitat entranyable. Gràcies a aquest diccionari coneixerem millor la seva obra, font de meditacions i exemples.”

A Tribuna Maresme

Així mateix l’historiador Xavier Ferré publicava l’article “Dosrius” a El Punt Avui el 15/11/2015, on escrivia:

El lector podrà confegir una concepció polièdria del savi Esteve Albert i Corp a través d’aquest Diccionari. L’esforç analític que ha dut Solé i Camardons és significatiu atès que ha hagut de desgranar els elements que defineixen la trajectòria de l’autor de Quatre boigs de Mataró.

Les referències aportades –per mitjà de prop de quatre-centes entrades- són del tot pedagògiques perquè ajuden a elaborar, refer, les petges per les quals passà Albert. Les geografies –als dos costats dels Pirineus fins al Maresme i al País Valencià-, expressió de pertinença comunitària, les idees i projectes que hi va materialitzar: el primer pessebre vivent (1955). Aquests aspectes destaquen perquè apropen al lector una biografia “viva”. De fet, Jordi Solé aconsegueix apropar un protagonista “fraccionat” en totes les seves manifestacions, la qual cosa ha d’incitar a una lectura activa per a “reconstruir” una biografia personalitzada de l’homenot –mai més ben dit- de Dosrius.

Esteve Albert amb "Nerta" a Teià 

El programa d’aquest assaig en forma de crides és una aportació original a la “manera de fer” a fi de copsar de manera extensiva, gairebé, helicoïdal, l’extensió d’una trajectòria. I d’on l’adequació de l’adjectiu druida, car com diu Solé, el valor de ser sacerdot d’una agrupació humana (celta) es projecta cap al valor d’estel, de traça a seguir. No, és clar, mecànicament. Em refereixo al fet que el resultat de la lectura –sigui unilineal, alfabètica, o a l’atzar- d’aquest treball indica viaranys de superació, de voluntat individual, que reflecteix un sentiment i una aptitud.

Sentiment (mot que va restant minoritzat, bescantat) perquè la tasca cultural i política d’Esteve Albert s’explica a partir d’intuïcions, de capacitat de dur a terme projectes, però no pas aconduïts pel càlcul interessat dels resultats. L’obra històrica de qui havia estat militant del Front Nacional de Catalunya, tenia com a objectiu rescabalar de l’oblit imaginaris, espais i marcs de referència anul·lats, ocupats, pels estats. El comunitarisme patriòtic d’Albert volia divulgar marges suprimits de la historicitat dels Països Catalans. No d’una altra manera, cal valorar la seva orientació occitanista.

Caricatura d'Esteve Albert obra de Manuel Cuyàs i Duran

Aptitud perquè el quefer patrimonial aportat per la sensibilitat de l’activista maresmenc mostra on són els “límits” de cadascú. I la millor manera de superar aquesta limitació és concretar ambicions, l’assoliment –o no- de les quals assenyalarà el límit d’una vida. Aptitud, doncs, com a vitalisme és el que subjau a la vida –les vides- de solitaris, la recuperació cultural dels quals ens diu que la millor història és la construïda segons un projecte intel·lectual, cívic. En aquest sentit Solé Camardons hauria de reeditar bona part dels textos inèdits d’Esteve Albert i el seu epistolari.

Recuperem tots els Esteves Alberts dels Països Catalans, car representen múltiples mates de jonc que ens expliquen i ens projecten.