Col·leccions de Voliana Edicions

Entrevol (assaig), Voliac (narrativa) Voliac. Retorn al sol (ciència-ficció), Memòria, Voliac Poesia (poesia)

dimarts, 7 de juny de 2016

Cirurgies i Disseccions d'Elisenda Solsona

Les Cirurgies d'Elisenda Solsona són microrelats poètics sobre psicologia i anatomia construïts a partir de metàfores acarnissades.
Microrelats que ens descriuen com les emocions ens esquincen brutalment la pell i ataquen el nostre organisme i com la marca de la incisió ens recordarà, sempre, el nostre pas pel quiròfan.

És possible que tot lector o lectora que vulgui viure l’experiència de submergir-se en les Cirurgies percebi que alguna part del cos es regira i es contrau. No s’ha de preocupar: és el resultat de sentir-se còmplice amb les vivències narrades en cada un d’aquests microrelats.  
Elisenda Solsona


Muriel Villanueva, escriptora i professora d'escriptura escriu al pròleg del llibre:

Vigila, que creen addicció. No te les empassis de cop. Sí, ho sé, són petitones i apetitoses, però degusta-les una per una i lentament. Permet que se't fonguin entre la llengua i el paladar i després tanca els ulls. No facis com fas sempre amb les capses de galetes: «Una més i la tanco. Una més i la tanco».
            Les cirurgies i disseccions que estàs a punt de tastar haurien de venir en sobres individuals, com les bosses de te, com les pastilles de xocolata negra que acompanyen les tasses de cafè o, per ser més precisos, com l'única agulla i el poc fil, embolicats plegats en un film transparent, dels necessers de viatge.
            M'agradaria viure amb la certesa que, cada cop que surti de casa, trobaré un senyor hieràtic d'uniforme que em lliurarà un caramelet embolicat en una pàgina d'aquest llibre deliciós. Jo el prendria amb delicadesa i el paladejaria amb calma. Després, el regust m'acompanyaria fins al vespre.

Elisenda Solsona i Muriel Villanueva el dia de Sant Jordi 2016

            Vaig conèixer l'Elisenda en un curs d'escriptura i, la veritat, sempre feia coses rares. No respectava els límits de l'extensió dels textos, s'inventava els cicles de la lluna, i un dia va aparèixer amb unes línies soltes que volien ser històries i semblaven poemes o potser era a l'inrevés, no me'n recordo. I sempre feia tard, perquè les línies que separen les hores se li escolaven entre el rellotge i el canell. Jo llavors la renyava i li llançava un petó.
            Si alguna cosa admiro de les arts és que siguin tan promíscues. Porten la roba descosida i foradada i es magregen entre elles. M'encisa que un poema es musiqui, que un conte es representi, que una veritat es disfressi de mentida imaginada, que una fotografia rimi o que una història s'imprimeixi en versos escapçats.
Presentant Cirurgies a la biblioteca d'Olesa

            L'Elisenda és una funàmbula temerària. Camina de puntetes per una línia que fa «elis, elis» —mai millor dit— a la poesia i al conte curt, que no els avisa que, uns metres més avall, hi ha una cubeta de dos per dos plena de líquid revelador, fet de llàgrimes, de suor i de fluxos corporals, on espera un paper fotogràfic submergit. Les lletres s'enlairen des dels tous dels dits de l'escriptora i, desorientades, saltironegen entre el relat i el poema; mentrestant, a baix, una imatge colpidora va prenent forma molt lentament sobre el blanc. Ella no mira avall per no caure, avança a passes humils, tecleja l'aire i segueix imaginant. Nosaltres, a sota, ens fem cops de colze al voltant de la cubeta per contemplar la imatge que se'ns va revelant.
            Llegeix-les així, veient-les. Mira-les sense pressa, atura-t'hi. I vigila, et dic, que creen addicció.

Muriel Villanueva
Amb l'editor, a la Fira del llibre de Bellprat 2016


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada