Reproduïm aquí la ressenya que sobre la novel·la "Planeta mut" de Jordi Solé Camardons va publicar l'escriptor Manel Joan i Arinyó al digital "La Veu del País Valencià". El llibre és una reescriptura de la novel·la "Els silencis d'Eslet" amb què l'autor va guanyar fa vint anys el Premi Juli Verne de ciència-ficció.
Planeta mut
Imagineu-vos
que som a l’any 2103 del nostre calendari. Els humanoides del planeta Eslet, de
la galàxia Otz, són un pèl més baixets que els humans. Amb la pell bruna i una
vista i un olfacte extraordinaris; però són sord i muts.
Tot i que els humans els van
ensenyar una escriptura limitada, transmeten la majoria dels seus missatges
mitjançant els gestos, les mirades, l’olfacte, els tocaments... Destaquen les
seues representacions teatrals. I practiquen tècniques respiratòries per
curar-se qualsevol mal i per controlar
l’ejaculació com fan els partidaris del tao sexual. Els únics matrimonis legals
del planeta són els trimonis, formats per un home i dues dones. El costum fa que dues dones que s’agraden triïn un home que
els agradi a les dues. En aquell planeta les femelles tenien la paella pel
mànec.
L’impuls que mou els esletians és la
felicitat. De fet, allí no hi ha hagut mai disturbis. Com que no poden parlar, és molt difícil mentides. Desconeixen
l’existència de la guerra.
Un
teraqüi que treballa a Eslet fa reflexions sobre aquest planeta en el seu diari
personal, i ens explica la vida d’aquella gent. Segons la seua opinió, la base
del benestar dels esletians rau en els trimonis, en el gaudi sexual.
Però
la felicitat esletiana estava condicionada per un ordre establert que prohibia l’amor en parella. Aquí comença la distopia.
Els conflictes s’inicien quan uns esperits lliures es rebel·len contra aquell ordre (im)perfecte i reclamen el dret a gaudir en
parella i a formar unions estables, o transitòries, de dues persones en comptes
de fer un trimoni a la força.
Magnífica
novel·la de ciència-ficció molt recomanable fins i tot per als que no són consumidors
habituals d’aquest gènere. (jo, per exemple.) Solé i Camardons entona un cant a
la llibertat i a l’amor amb esplèndides dissertacions sobre política,
conflicte, lideratge, dansa, sociolingüística, etc.
Manel Joan i Arinyó
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada