Col·leccions de Voliana Edicions

Entrevol (assaig), Voliac (narrativa) Voliac. Retorn al sol (ciència-ficció), Memòria, Voliac Poesia (poesia)

dilluns, 16 de gener de 2017

Presentem "Cròniques de Kaneai" de Raquel Picolo

Cròniques de Kaneai  de Raquel Picolo és un recull de contes fantàstics, la majoria dels quals transcorren a Cerbi (Valls d’Àneu, Pallars Sobirà). La natura hi és omnipresent i s’hi trenen dues melodies ben diferents, la de l’alta muntanya humanitzada, on es barregen pagesos i estiuejants, i la fantàstica, que brolla de les esquerdes de la terra, de les roques i dels salts d’aigua. La música i el silenci. 

Contrast entre un paisatge geogràfic concret, fet de muntanyes, rius, prats i cases de pedra amb llosats, i les històries narrades, ocultes, que surten de les fissures, esbiaixen i tenyeixen l’espai de colors desconcertants i  pinten  un univers de límits imprecisos. La muntanya com a un entorn que desperta records i malsons, que propicia desvetllaments personals i històries fora de lloc.
També hi ha petites dosis d’experimentació narrativa, en especial al conte Kaneai, que es podria titular perfectament  l’art de la fuga:

Es va despertar. L’Enric dormia al seu costat i això era bo, però no sabia on era. Va veure la porta de fusta rústica, eren al poble del pare! Va saltar del llit i va caminar descalça cap al lavabo. Li agradava notar la textura orgànica de les fustes velles als peus. Va espiar per la porta entreoberta de l’habitació dels seus amics: dormien. Abans d’entrar al lavabo va seure a la butaca de la sala. Tremolava. Acabava de visitar en somnis Kaneai , el temple de l'esperit i de les arts. La sala gran de meditació, el claustre japonès i el gong. El seu pare li ho havia explicat diverses vegades, els dos asseguts a la mateixa butaca que ara ocupava ella. El cor li bategava molt fort. La idea d’haver heretat el somni del seu pare l’esborronava. Va tornar al llit corrents, sense anar al lavabo, es va abraçar a l’Enric i es va adormir. 


L'autora diu: "Quan vaig enviar l’original de Cròniques de Kaneai al Jordi Solé Camardons de Voliana Edicions em va dir que era un llibre diferent de La nit als armaris. Sí, ho és, no perquè ho hagi buscat sinó perquè és el que tocava, el que m’ha sortit de natural. 
Cròniques de Kaneai ha pogut néixer perquè abans hi ha hagut La nit als armaris, que va posar la primera fita i va deixar el terreny preparat per posar ara la segona. Els dos reculls de contes són germans, diferents però germans, i estic molt contenta que visquin a la mateixa casa, a Voliana edicions.
Cròniques de Kaneai és un llibre que recull set contes fantàstics, sis dels quals passen a Cerbi (Valls d’Àneu), perquè és el meu poble natal i en conec les pedres i les aigües, però podrien passar al Vallès, al Maresme, a Barcelona o a la Xina. La narració onírica, els vampirs, els monstres i les realitats paral·leles són universals. Però no serien ben bé iguals, perquè l’espai sí que compta: les pedres, l’arquitectura, les valls glacials del Pirineu.
Des del primer moment volia escriure contes fantàstics, saltar per damunt de les lleis de la física i del sentit comú, però el que em sortia no m’agradava. Vaig haver d’escriure un bon grapat de contes realistes per deixar volar la fantasia, uns quants formen el primer recull La nit als armaris, on hi ha un conte titulat El pou impossible que apunta cap a on volia tirar el meu fantàstic. Des d’aquí, des de l’impossible, em vaig treure la faixa que emmordassava la meva imaginació i vaig començar a parir els contes de Cròniques de Kaneai."



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada