Col·leccions de Voliana Edicions

Entrevol (assaig), Voliac (narrativa) Voliac. Retorn al sol (ciència-ficció), Memòria, Voliac Poesia (poesia)

dimarts, 30 de gener de 2018

Us presentem: "Parlants fets i drets" de Ferran Suay

Parlants fet i drets de Ferran Suay, un nou títol de sociolingüística a la col·lecció Entrevol de Voliana Edicions.

Ferran Suay (València, 1959) és professor del Departament de Psicobiologia de la Universitat de València, responsable de política lingüística a Acció Cultural del País Valencià, i president de la Xarxa Europea per la Igualtat Lingüística (ELEN), la principal organització europea centrada en la defensa i promoció de l'ús de les llengües minoritzades. 
Des de 2003 ha estat treballant activament en la promoció de l'assertivitat lingüística com a forma complementària de superar els efectes adversos que la minorització exerceix sobre els parlants. El 2010 publicà, amb Gemma Sanginés, Sortir de l'armari lingüístic, que va obtenir el Premi Sant Jordi, Lupa d'Or. 




Josep-Enric Escribano, professor i president d’El Tempir d’Elx, escriu:
“Quasi tots aquests articles són radiografies sociolingüístiques, en què Suay amb quatre o cinc pinzellades ràpides però profundes retrata, per un costat, les estratègies de la dreta estatal i regional espanyolista perquè la llengua catalana reste de per vida en una posició sucursalista i subordinada respecte del castellà (amb un objectiu final: la seua desaparició) i, per un altre, analitza quins són els ressorts psicològics dels quals es val aquesta dreta perquè els valencianoparlants assumisquen la seua inferioritat lingüística sense cap qüestionament personal. No ens enganyem, però. La dreta no és l’única que hi contribueix. També l’esquerra estatal de sempre s’encarrega d’engreixar, i de quina manera!, la maquinària nacionalista espanyola”


                                                                                      
Rafael Castelló Cogollos, doctor en sociologia i Director del Servei de Política Lingüística de la Universitat de València ens diu:
“La lectura d’aquests textos, junts i reordenats segons una lògica temàtica i no segons la lògica de la seua producció cronològica, m’ha impressionat. L'efecte del recull és molt potent. Tant que, per tancar la lectura, vull remarcar la dimensió sociològica i, per tant, política, del que es diu en aquest llibre. En aquest llibre es diuen coses que havien de ser dites. La mirada sociològica és sempre una mirada política atenta a les complexes asimetries de la vida social: preferentment per denunciar-les, però també hi ha qui prefereix amagar-les. No és el cas de l'autor, i cal estar-li ben agraït a Ferran Suay.”
                                                                                

Josep Vicent Sanxis escriu sobre el llibre:
El motiu principal pel qual hem considerat adient publicar aquest llibre és l’interès i la riquesa que presenta aquest recull d’articles d’opinió, que provoquen la necessitat d’aproximar-se a més valencianoparlants (i valencianocallants) del nostre país, que considerem prioritari pel que fa al tractament de la nostra llengua en una societat, i que sovint no li dedica uns comportaments responsables i afavoridors de la recuperació de la normalitat. També ha influït, cal dir-ho, la nostra consideració cap l’autor i la seua obra, consagrat ja en el camp de la sociolingüística. La seua tasca constant i apassionada fan d’ell un referent pel que fa a la dignitat de la nostra llengua i la direcció que la societat ha de seguir per tal d’assolir-la; unes posicions que ha defensat fins i tot davant de l’ONU.

            Aquesta obra ha estat escrita i publicada per a tota la nostra societat (usuaris de la llengua i població en general), tant per a aquells que l’estimen i l’empren d’una manera natural enfront de la supremacia de l’espanyol, com per a aquells altres que manifesten una certa hostilitat cap al reconeixement i ús normal del valencià. També ha estat projectada com a material didàctic per a tècnics, dinamitzadors, mestres, promotors lingüístics, comunitat educativa, etc. que constantment necessiten més i més arguments en la seua tasca, tan necessària i urgent,



Finalment, l’escriptor Joan Francesc Mira, escriu en el pròleg:

A fi d’estalviar llargues consideracions històriques, o reflexions sobre ideologies i conceptes (que d’altra banda el lector trobarà entre els textos utilíssims i oportuns de Ferran Suay, autoritat indubtable), recordaré només, per començar aquest pròleg o presentació, dos fets concrets que mostren de manera contundent i diàfana els efectes que les decisions preses des del poder poden arribar a tindre justament en aquesta matèria de llengües i de supremacia. En primer lloc, els valencians no hauríem d’oblidar mai (i pensar i actuar en conseqüència), que el mateix any de la batalla d’Almansa, i molt poc després del fatídic decret del 29 de juny que ens reduïa al no res com a entitat política i proclamava la nostra rigorosa inexistència en tots els ordres institucionals i l’absorció a tots els efectes en l’espai polític de Castella, també la llengua va rebre el colp fatal. Des del principi, doncs, el nou poder castellà i absolut va imposar de manera directa i explícita l’idioma de les noves lleis i dels nous governants, del Capità General fins a l’últim dels escrivents municipals...”


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada