Ma Victòria Lovaina parla de "Pinyols madurs"

Reproduïm aquí un fragment de la intervenció de l'escriptora Maria Victòria Lovaina a la presentació de Pinyols madurs  d'Isidre Grau a la biblioteca de Cerdanyola del Vallès:

El llibre que l'Isidre Grau ens presenta és un recull de 85 contes que han anat apareixent quinzenalment i cada diumenge a la revista digital Núvol entre els anys 2013 i 2017. Aquest fet demostra una de les capacitats de l'Isidre  d'adaptar-se al temps de les xarxes socials, al temps de la brevetat, de les presses i de la immediatesa. Durant aquest temps hem rebut de manera puntual el "biolit" de l'Isidre.

El recull de contes breus, relats o "biolits", com ell mateix els bateja i com diu el subtítol del llibre són uns contes breus, de només dues planes. Són contes que tenen un contingut que abasta una gran quantitat de temes i tractats amb molta profunditat. Aquest fet combinat amb la brevetat fa que encara siguin més perfectes, com petits engranatges de rellotgeria que no deixen res a l'atzar ni cap fil perdut ni cap paraula de més o de menys. En cadascuna d'aquestes històries tot està mesurat al detall.

Ma Victòria Lovaina i Isidre Grau a la biblioteca de Cerdanyola

Jo crec que la brevetat és allò que dona la intensitat emotiva i avala una altra de les capacitats de l'Isidre Grau que és la capacitat de síntesi. Són rodons i es desenvolupen amb un llenguatge directe, sense anar-se’n per les branques, no hi ha espai ni motius per donar tombs innecessaris perquè les dues pàgines de cada història apel·len a les emocions més íntimes de l'ésser humà i sempre ens condueixen a un final reflexiu personal.

Sota aquesta magrana que s'esberla davant nostre, mostrant un interior de petites llavors o pinyols, hi trobareu doncs 85 històries que constitueixen moments de vida, vindrien a ser com una galeria humana, fruit de l'observació acurada de l'autor, 85 instants, 85 moments humans que l'Isidre ha passat pel sedàs de la reflexió, de l'observació. 85 petites llavors que creixeran dins nostre.

El títol, "Pinyols madurs", ens porta a parlar del pinyol, literàriament parlant. El pinyol constitueix el nucli, l'embrió a partir del qual neix el relat, la història. El pinyol fa que tot comenci a bellugar-se perquè és l'essència d'allò que es vol explicar. Però jo m'atreviria a dir que tots aquests biolits són com essències o embrions de moments de vida. En termes científics potser estaríem parlant dels àtoms que formen les cèl·lules

El conjunt dels contes tenen veus narratives molt diverses: primera persona, tercera, monòleg interior... i un punt de vista o una mirada que a parer meu és allò que dona el valor definitiu a aquest conjunt d'històries. Hi ha una gran diversitat de mirades: àcides, analítiques, iròniques, crítiques... Són una diversitat de matisos, de gust de fruites diverses que ens condueixen a situacions dramàtiques, humorístiques, tràgiques que constitueixen tot el ventall de possibilitats que la mateixa vida ens ofereix, com una comèdia humana, una galeria de personatges, de situacions, de caràcters. Sovint ens hi podem reconèixer, segur que tothom s'hi podrà veure reflectit en un moment o altre.

L'ampli ventall de temàtiques crea com un mapa del caràcter humà format per tots aquells fets i situacions que conformen la vida i que sempre condicionen l'existència. Assistim en aquests relats a certs moments d'intimitat i que de vegades en llegir-los produeixen esgarrifances emocionals, com per exemple la d'aquell nen que de sobte s'adona que no vol fer-se gran o aquella dona que decideix prendre's aquell gelat que no li convé o la d'aquella persona que un dia aconsegueix plorar la mort de la filla.

Tots aquests relats resulten, com ja s'ha dit abans, de la capacitat d'observació de la vida i de la capacitat de transformació que l'Isidre Grau ha fet d'aquests moments de la vida en literatura. Ara, és l'hora que el lector haurà de completar i integrar-los en la seva pròpia experiència. No caldrà fer cap esforç per arribar a integrar aquests contes en la pròpia experiència perquè només llegint-los hom es trobarà reflexionant sobre la mateixa vida i en definitiva es trobarà identificat fàcilment. En general cadascuna de les històries sovint fa pensar més en allò que no queda escrit, va més enllà dels fets explicats. Cadascú, doncs, pot completar la història, pot fer-la seva i pot trobar paral·lelismes en la vida pròpia i en circumstàncies ben properes. Com diu en Bernat Puigtobella a la introducció de "Pinyols madurs": "Els contes un cop llegits es poden expandir en el cap del lector, els biolits són com un expresso o una pastilla d'efectes retardats".

L'actriu Màbel Martí llegint "Pinyols madurss"