TORNAR comença el juliol de 2016 quan Noemí Morral (Vic,
1972) arriba a Catalunya després de viure vuit mesos de reflexió i recolliment
a Essaouira, una ciutat de la costa atlàntica marroquina, després de la mort
del seu marit. Va ser aquest viatge que va inspirar el seu nou projecte de vida
al voltant de la poesia i el dibuix, i el seu primer llibre Finestra poètica a Essaouira.
Ara, al cap
de més d’un any, ens obre el seu món més íntim a través dels versos i paisatges
que l’han acompanyat des del retorn, primer a Vic i després al barri de la
Barceloneta, en un TORNAR on, poc a poc, la vida
es reinventa.
Un llibre on
dibuix i poesia s’emmirallen en una abraçada subtil, que és un cant amb la veu
clara, amb la veu que tothom entén.
Noemí Morral
resumeix la seva experiència al reportatge d’Ignasi Gaya del TN Vespre de TV3
amb aquest poema:
“Sóc com l’aigua
del mar,
que quan torna
sembla la mateixa,
però no ho és pas”
La
presentació del llibre s’ha fet a través d’un espectacle de teatre poètic on la
interpretació és de la mateixa autora, la música del guitarrista Quim Salinas i
la direcció de Joan Roura. L’espectacle ha estat coproduït pels tres principals
teatres d’Osona (L’Atlàntida de Vic, el Teatre Cirviànum de Torelló i el Teatre
Auditori de Calldetenes), i farà gira per diferents punts de la geografia
catalana durant tot aquest any 2018.
Jordi
Vilarrodà d’El 9Nou ha escrit a propòsit de de l’estrena a l’Atlàntida de Vic
de l’obra:
“Al punt on
s’acabava Mil futurs, comença “Tornar”, la nova proposta escènica contruïda a
partir dels poemes i dibuixos de Noemí Morral (...) La direcció escènica de
Joan Roura sap trobar el punt just de senzillesa i el tempo calmat i precís
perquè la mateixa creadora pugui recitar els texots –amb petites incursions
cantades que van marcant la continuïtat- i també projectar sobre el teló els
dibuixos (...) La resta és mèrit de Noemí Morral, i transmet tota
l’autenticitat amb què ha escrit el que explica. Una història íntima, de
tornada a Vic després de la pèrdua i el dol, de trallat a Barcelona buscant un
espai propi (la cambra pròpia) i,
finalment, d’acceptació del que s’ha viscut i inici d’una nova etapa. De les
maletes que N.Morral va desfent en la seva tornada, en surten la vida vella i
la nova, alhora”
Toni
Carrasco del Més Osona escriu:
“un
espectacle intimista, proper, domèstic, sensible, autocomplaent, emocional,
directe, coherent, ètic, sincer, únic, singular, reivindicatiu, humà, personal,
artístic, creatiu, irrepetible, inigualable i absolutament recomanable en
moments on la intimitat i la senzillesa humana no està de moda”
Jordi Vilarrodà d’El 9 Nou escriu sobre el llibre:
“Tornar és
un llibre de reconstrucció. Enfrontar-se amb la realitat d’una casa buida, a
Vic va ser “un moment complicat” per a l’autora. És el primer grup de poemes
del llibre (...). Pren la decisió llavors de marxar a Barcelona, de tornar a
establir-se vora el mar, al barri de la Bardeloneta. “A Essaouira havia
descobert el mar com a company de viatge, tinc la sensació que m’hi comunico,
que em fa sortir les emocions i em porta les paraules”. La descoberta del nou
lloc i aquest mar són l’inici d’una nova etapa, on l’autora es planteja quin ha
de ser el seu lloc en el món (...) Dibuixos i poemes tornen a formar un tot
indestriable: “Dialoguen uns i altres, es complementen” diu Morral”.
Paraules que
es tornen versos i dibuixos a les pàgines de TORNAR:
“El mar és un immens mirall
que projecta lluny
els dubtes que tinc
i em converteix en ales
els braços i les mans”
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada