Col·leccions de Voliana Edicions

Entrevol (assaig), Voliac (narrativa) Voliac. Retorn al sol (ciència-ficció), Memòria, Voliac Poesia (poesia)

dilluns, 19 de març de 2018

Parlen de L'etern retorn d'Asmaa Aouattah

El 8 de març de 2018 es va presentar per primera vegada el recull de contes "L'etern retorn" d'Asmaa Aouattah a Buc de Llibres de Mataró, amb la llibreria plena de gent que coneix l'autora i sap de la seva lluita i coherència. Van parlar de l'autora i del seu llibre l'escriptora i mestra Rosa Roca Riera i l'escriptora Mònica Ruiz. Des del públic es va apuntar que Asmaa ja és una escriptora amb un estil propi.


L'Etern retorn a Buc de Llibres de Mataró


El 16 de març es va presentar L'etern retorn a Alibri. Recollim aquí algunes de les coses que s'hi van dir.
El professor Carles Castellanos va començar dient: "Avui hem d’anunciar sens dubte la consagració d’una nova escriptora catalana. Però no es tracta només d’això  i prou, cal afegir que ens trobem davant una nova veu poderosa i el llibre ens mostra també que tenim ara un altre cor que batega entre nosaltres. Un bon exemple de força expressiva, d’intel·ligència i humanitat ...


Presentació a Alibri de Barcelona

Castellanos va conèixer l’Asmaa ara ja fa catorze anys, en les tasques de reivindicació de la llengua i la cultura amazigues. Junts van organitzar activitats de l’Any Nou amazic (és a dir, el Cap d’Any, la festa del Solstici d’Hivern), de la Primavera Amaziga ... cursos de llengua amaziga, traduccions etc. Durant més de vuit anys van treballar en aquestes activitats ... en una tasca molt gratificant. Sobretot quan van comptar amb una estructura important com era l’Observatori Català de la Llengua Amaziga, una estructura que quan va canviar el govern de la Generalitat (l’any 2012) va desaparèixer ...

Jo deia sovint aleshores, mentre estàvem enmig d’aquestes tasques reivindicatives amazigues, que la satisfacció més gran que podria tenir una persona que es trobés en la meva situació, era veure un poble, una nació, el poble amazic, com anava prenent consciència ... Veure davant els propis ulls – i ser part del moviment – la voluntat de creixement d’una nació és una experiència molt valuosa ...

L’Etern Retorn’ és, a la meva manera de veure, la descripció de la vidaVivències, experiències, emocions...
Haig de manifestar que llegint-lo he plorat, he rigut i he somiat...És, en concret, un testimoni viu de tota una realitat que existeix (...)
L'escriptora Mònica Ruiz parlant de L'etern retorn


M’ha semblat descobrir, en el tracte dels amazics entre ells (o només de les dones?), un gran respecte envers les altres persones: estan atentes als estats d’ànim de l’altre (com quan la protagonista parla amb la mare); no parlen quan ni com volen sinó que van seguint l’estat d’ànim de la persona adaptant-s’hi fins a trobar el moment just de la comunicació. És un aspecte que m’ha atret molt l’atenció quan penso que entre els catalans ens tractem molt sovint amb menys miraments ... com a empentes...

El llibre també descriu les ànsies de revolta del poble amazic del Rif amb metàfores impactants ... Hem de saber que el Rif es troba en lluita des de fa uns quants anys i que avui, com nosaltres, també tenen gent a la presó.

Pel que he explicat fins ara, podem veure que l’obra mostra, per tant, molts aspectes del contacte entre els nostres dos pobles (amazic i català). El contacte entre els pobles amazic i català és una història molt antiga, fins al punt (potser paradoxal avui) que podem dir que el nostre país va ser cristianitzat per personatges amazics (del nord d’Àfrica) com San Cugat o Sant Feliu (de Girona) ...
[Els amazics eren al país molt abans dels musulmans i molt abans dels romans i de l’expansió del cristianisme que va arribar abans al nord d’Àfrica que aquí i per això des del nord d’Àfrica – els amazics d’aleshores – ens van fer arribar el cristianisme].
Parla l'editor al costat de Carles Castellanos


Hem estat en contacte durant molts segles... En el territori avui català durant l’època musulmana, que en alguns llocs va durar més de 300 anys (Lleida, Tortosa, València, Mallorca) ... Però també hi ha hagut molts contactes comercials al Mediterrani... Com sabeu Ramon Llull va visitar Bugia (a la Cabília, una regió amaziga d’Algèria), I Anselm Turmeda va viure a Tunis etc.

Cal recordar també que la Guerra del Rif (dels anys 20 del segle passat) els catalans ens vam solidaritzar amb els rifenys i molts van rebutjar d’anar a aquesta guerra imperialista. (...)

Sempre explico que el contacte entre pobles trenca prejudicis i també que la immigració serveix per a trencar formes de dominació ancestrals.... Sempre que ha vingut gent nova en una altra àrea (en general urbana) ha creat noves possibilitats de desenvolupar àmbits menys sotmesos a les constriccions de les societats tradicionals com tots ens hem trobat als pobles d’origen:
Al segle XXI són els amazics, de manera molt important, els que han vingut per a sacsejar i fer avançar la nostra societat. Els amazics, que es troben al nord d’Àfrica en una situació de dominació per Règims polítics àrabo-islàmic, comprenen molt fàcilment la nostra situació (sovint diuen: nosaltres som els catalans del Marroc). El poble amazic és el nostre millor aliat al Mediterrani.

El llibre és un conjunt de narracions sobre la realitat d’uns  altres amb una descripció on sempre es respira la recerca d’un món millor, com si sempre hi hagués una nova manera de fer les coses. I és l’expressió d’un conjunt de sentiments que ens fan sentir més a prop de l’autora i de tot el món que descriu. Llegint aquest llibre t’identifiques amb aquests sentiments, doncs, i ho fas fins a arribar a identificar-te, cap al final, amb aquest sentiment d’enyor del nostre origen que tots portem amb la nostra vida. El sentiment de l’Etern Retorn.
Asmaa Aouattah
La guionista Núria Parera va parlar dels aspectes més literaris del llibre i va anant posant exemple llegint diversos fragments del recull de contes: "Per mi el llibre de l’Asmaa ha estat com obrir la porta d’un univers que tinc proper i que m’és completament desconegut, com és el col·lectiu amazigh, del Marroc. Llegint-lo em sento com si mirés per un foradet i per un moment pogués compartir la intimitat de les famílies protagonistes dels relats.

El relat "Vomitada" no va del fet de vomitar, sinó de treure cap enfora el que ens bull per dins, sense embuts i amb valentia. I això crec que és el que ha fet la Asmaa amb aquests relats protagonitzats per dones i homes amazigs. Ella sempre diu que li queda molt català per aprendre, però a mi m’admira com el domina fins al punt de poder escriure directament en català i amb una espontaneïtat increïble. El seu estil és directe, t’interpel·la directament a tu, com a lector, i t’atrapa perquè és fresc i senzill sense deixar de ser poètic i carregat de sensibilitat.


Una de les qualitats que li valoro, com a guionista, és que són relats molt visuals. Amb poques paraules l’Asmaa sap mostrar-nos com és aquell personatge, què sent i què pensa. Aconsegueix una empatia immediata del lector, crear un vincle. I de fet, quan acabes el relat et quedes amb ganes de saber més d’aquell personatge que acabes de conèixer. Aquesta connexió l’aconsegueix començant el conte sense preàmbuls, fincant-nos al moll de l’òs de la història directament. (...)

Hi ha diversos relats en que el protagonista –en la majoria de casos una dona- ens parla en primera persona, cosa que ja t’apropa com a lector, et fa sentir que comparteix la intimitat del que li passa a aquella dona, exemples són: El frare Qarnuix, Escales amunt i escales avall o Somnis evaporats. També hi ha primera persona en plural, com en el relat Interfuneralitat, en que explica amb molt sentit de l’humor el primer funeral occidental de tres dones marroquies.


En aquest sentit m’agrada especialment el relat ALES MIGRANTS, en que fa servir força diàleg i ens mostra una estructura original, més treballada: intercal·la tres moments vitals de la vida d’una dona: el dia del seu casament, al Marroc / quan viu a Catalunya amb el marit, que la maltracta / i el dia en que fuig del pis i va a parar a un hospital. En poques planes ens ha explicat molt d’aquesta dona, i hem entès com ha arribat fins a la sala de l’hospital.

 Un altre recurs narratiu que fa servir per atrapar el lector és el de crear un misteri ja des de l’inici, com passa al relat LA SEVA OLOR en que una dona torna de visita al seu poble natal després d’anys de no haver-hi anat.

Hi ha altres contes que són un viatge al passat, com L’ANY VERMELL, en el que ens parla d’un món rural que va desapareixent o el FRARE QARNUIX, que et frapa per la duresa dels fets que explica, per com van viure una anys de fam extrema els pobles del Rif i com algunes famílies decidien morir seguint el seu codi de dignitat i honor.

Per acabar el llibre l’Asmaa ens convida a un altre viatge, aquest cop interior. El darrer relat L’ETERN RETORN evoca la seva terra, els moments feliços, els sons, els aromes... Són els records i les imatges que l’acompanyaran sempre, igual que ens passa a tots. El que hem viscut durant la infantesa i la joventut ens acompanyarà visquem al país que visquem, i és una mena de tresor que ens guardem dins i que ens pot consolar en moments de solitud. 


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada