Entrevista de Jornalet a Carles Castellanos, autor d'Els cosins del català

Reproduïm aquí l'entrevista que li van fer a Carles Castellanos a la revista occitana "Lo Jornalet", en ocasió de la publicació d'Els cosins del català.

Entrevista de la revista occitana Jornalet a Carles Castellanos i Llorenç

autor del llibre Els Cosins del Català de Voliana Edicions, el 16.11.2019

(Versió en català traduïda de l'occità)

Aquesta tardor ha estat publicada l’obra Els Cosins del Català un llibre que aplega, per a un públic català, informació sobre cinc llengües pròximes a la llengua catalana: l’occità (general i aranès), el benasquès, l’arpità, el piemontès i el furlà. Li hem demanat al seu autor que ens respongui a unes quantes qüestions per al públic lector del Jornalet.

Com ha estat que heu escrit aquest llibre?

És el resultat d’una certa trajectòria personal: Ja als anys 60 em vaig interessar per l’occità i em vaig acostar al francoprovençal, que era com s’anomenava aleshores l’arpità. Anava a la Biblioteca de Catalunya, a les llibreries del carrer Aribau de Barcelona etc. Més tard, a partir dels anys 90, vaig anar coneixent el benasquès i l’arpità (més a fons), llengües de les quals s’havien fet estudis recents importants. I ha estat sobretot, a partir del 2010, que he pogut accedir a coneixements del piemontès i del furlà.

I finalment us hi heu decidit ...

Sí. Diverses circumstàncies em van empènyer a escriure aquest llibre: El coneixement de grups de persones que s’interessaven per aquestes llengües tan pròximes al català ... L’interès per la influència d’aquestes llengües en unes altres realitats lingüístiques que he anat estudiant, com la influència en la llengua maltesa[1] ... I, de manera general, l’estudi de les formes de subordinació, cercant explicacions en la història sociolingüística interessantíssima d’aquesta part de la nostra Europa pròxima ... un estudi que descobreix molts aspectes desconeguts sobre quins fenòmens, socials i ideològics s’han creat els estats europeus que coneixem: el francès, l’espanyol i l’italià.

Quines utilitats veieu que pot tenir aquest llibre?

Els Cosins del Català informa sobre aspectes històrics i sociolingüístics d’aquestes cinc llengües i aporta també informació per a poder conèixer el funcionament intern d’aquestes llengües. No permet de parlar-les però sí de llegir-ne textos i començar a entendre’ls. Permet d’avançar en el camí de la intercomprensió, un objectiu que fins ara s’havia centrat en l’intercanvi occità-català quan s’havia fixat l’objectiu que dins les respectives comunitats lingüístiques es tingués un coneixement passiu de l’altra llengua amb l’objectiu d’ampliar el nombre de lectors potencials. Aquest objectiu es podria anar estenent a tot l’espai d’aquests cosins.

Com a aspecte concret podem dir, a més, que en aquest llibre, l’occità hi és ben representat perquè hi apareix en la forma referencial general i en la varietat aranesa. I també perquè hi juga un paper de llengua-pont quan es tracten les llengües arpitana i piemontesa, en què les comparacions amb l’occità hi són remarcables.

A l’epíleg del llibre s’expliquen diferents casos de la història lingüística del nostre entorn en què el coneixement d’aquests “cosins” es mostra com uns instrument molt valuós per a millorar les anàlisi que se n’havia fet precedentment.

L’objectiu d’un gran espai d’intercanvi ... no és massa ambiciós?

No hi he pensat mai en això. El fet d’escriure un llibre, com qualsevol acte d’elaboració cultural, sempre segueix un impuls que és el resultat d’un context. En un context d’estats hostils a les nostres llengües, com el que tenim, els col·lectius que cerquem contactes igualitaris ens trobem establint facilitats per a la nostra intercomunicació. Segurament també influeix en aquesta iniciativa, la realitat profunda que és donada pel fet que des d’Alacant a Barcelona i Marsella, Lió-Gènova, la regió de Savoia, Torí, Milà, Údin, Venècia i Bolonya hi ha un àmbit d’una dinàmica econòmica important ... Hi ha molts factors que crec que inclinen a incidir dins aquest espai.

Quan es van desenvolupar les idees dels Països Catalans i d’Occitània hi havia opinions que les volien mostrar com a utopies. Però l’evolució dels fets ha afavorit la cohesió d’aquests espais que tenien fonaments naturals clars.

Com ha estat rebut aquest llibre?

Encara és aviat per a dir-ho. Però les primeres reaccions són molt favorables. Els catalans i els occitans, amb consciència de ser-ho, portem dins nostre aquest interès inexhaurible pel coneixement de llengües que es troben en situacions semblants. I més encara si es tracta de llengües pròximes. És molt important la voluntat de retrobar aquesta mena de “cosins” que teníem oblidats. I això es coneix en l’acolliment que ha trobat aquest llibre.

 

Presentació a Alibri, amb Mireia Boya

---

[1] v. l’article de l’autor dins Jornalet del mes de maig passat “Influència lingüística occitanocatalana en meriterranea occidentala”:

https://opinion.jornalet.com/carles-castellanos/blog/2545/influencia-linguistica-occitanocatalana-en-mediterranea-occidentala