Portuguès per a catalanoparlants no és només un manual per aprendre a parlar portuguès, ni tampoc ben bé una gramàtica d’aquesta llengua, i alhora té una miqueta de cada cosa. Però l’objectiu principal que es proposa és oferir un tast d’un ventall de cultures fascinants —com ho són totes— que fan servir el portuguès. S’inspira en certa manera en la fantàstica feina que dues lingüistes, Beatriz Fernández i Anna Pineda, van fer fa uns anys en l’obra Basc per a catalanoparlants.
Però si allà les autores volien subratllar sobretot que, malgrat les aparences, totes les llengües tenen moltes coses en comú, aquí la pretensió és fins a cert punt la contrària: mostrar que fins i tot llengües tan semblants com el portuguès i el català presenten particularitats enlluernadores que les fan tan interessants i úniques. Des del català, aprendre i comprendre el portuguès és fàcil. A més, es pot dir que tots els qui parlem català també parlem o entenem altres llengües romàniques, i ja se sap que com més se’n saben, més fàcil és aprendre’n de noves. Així doncs, aquest llibre vol ser potser un primer pas, un despertador de curiositats cap a una llengua tan pròxima en tots els sentits, i sovint tan ignorada per aquests verals. Però aquest llibre té encara una altra utilitat afegida: que els parlants de portuguès que hi tinguin curiositat, en llegir-lo coneguin i es reconeguin en el català.
En aquest llibre, Pere Comelles «aborda el portuguès en les seves característiques lingüístiques, però també en els seus aspectes històrics, socials i polítics. Tracta, per exemple, de la relació entre portuguès i gallec (una altra llengua que, per a la majoria dels brasilers, és una il·lustre desconeguda), de les especificitats del portuguès de cada banda de l’Atlàntic, de l’expansió del portuguès pel món i de les víctimes que ha anat deixant pel camí, milions de persones que van perdre-hi la vida i, en el mateix procés, moltes llengües que hi van perdre els parlants. Tot això en un llenguatge que prova de dialogar al màxim amb els seus lectors, en una conversa gairebé informal en què va presentant, amb bones estratègies discursives, el que el portuguès té i pot tenir d’interessant per als catalanoparlants.»
Marcos Bagno, Universidade de Brasilia.
Pere Comellas Casanova (Cal Rosal, 1965) és format en biblioteconomia i en filologia portuguesa a la Universitat de Barcelona. Actualment fa de professor de la Facultat de Filologia i Comunicació d’aquesta mateixa universitat. Forma part del Grup d’Estudi de Llengües Amenaçades (GELA), dirigit per la professora M. Carme Junyent, amb qui a més ha publicat els llibres Antropología lingüística (Síntesis 2019) i Els colors de la neu: les llengües, les persones i el món (Eumo 2021). Ha publicat diversos treballs sobre immigració i llengües, ideologies lingüístiques a l’ensenyament i traducció literària. Ha traduït autors com Clarice Lispector, Baltasar Lopes, Helena Marques, José Eduardo Agualusa, José Maria Eça de Queirós, Mia Couto, Gonçalo Tavares, Martha Batalha o Alberto Mussa, entre altres. Ha guanyat el premi de traducció Giovanni Pontiero (2005 i 2017) i el IV premi PEN Català de traducció (2019).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada